L'escriptora i periodista catalana Cristina Fernández Cubas, ha valorat aquest dimecres el fet d’haver estat distingida amb el premi Cervantes 2026. El jurat va destacar l’“originalitat, excel·lència i coherència” d'una obra que ha “renovat el conte contemporani i ha transformat la literatura fantàstica en espanyol”, un fet que situa l’autora com una de les figures "més importants" de les lletres hispàniques. Fernández Cubas ha assegurat que no es tracta d’un guardó només per a ella, sinó també pel gènere del conte. “Crec que pot ser una empenta per a tots els que ens hi dediquem”, ha afirmat. També ha reivindicat l’important paper del lector de contes: “És una mena de col·laborador al qual no li agrada que li donin les coses mastegades”.
Llicenciada en Dret i Periodisme a Barcelona i casada amb l'escriptor Carlos Trías Sagner, Cristina Fernández Cubas és autora de contes i novel·les que li han valgut guardons com el premi Ciutat de Barcelona el 2009 o el Premi Nacional de Narrativa de les Lletres espanyoles el 2023. L'obra de Fernández Cubas també ha estat reconeguda amb distincions com el Premi Nacional de Narrativa (2016), el Premi de la Crítica de Narrativa castellana (2015), el premi Salambó (2008) o el Premi Setenil (2006).
Els seus inicis, però, van ser ben diferents, ja que en aquell moment les editorials no volien publicar contes. “No els interessava”, ha recordat, “i jo vaig tenir la sort d’entusiasmar l’editora Beatriz de Moura amb uns contes que d’altres trobaven estranys i incomprensibles”. “Vaig poder publicar en una col·lecció petitona i és gràcies a ella que ara he pogut guanyar aquest premi”, ha afegit.
La notícia del premi Cervantes ha enganxat a l’escriptora en un moment de molta dedicació a l’escriptura. Tot i això, la premiada reconeix que no disposa de cap fórmula màgica. “Cada conte és com començar de nou”, ha explicat, “si hi hagués una fórmula m’acabaria avorrint, faria contes correctes, però no m’ho passaria bé, i el conte té molta aventura”.
“En un conte un paràgraf dolent ho pot enfonsar tot”, ha recordat, “i per això et sents com una artista de circ que treballa sense xarxa, tots els que ens hi dediquem ho sentim d’aquesta manera”. Si bé Fernández Cubas ha reconegut que no te “contes amagats al calaix”, sí de començats que l’han acabat avorrint. “Escric per viure unes històries”, ha conclòs, “el que més m’agrada és el procés i per fer-ho s’ha d’estar molt implicada”.
Nascuda a Arenys de Mar el 1945, Fernández Cubas va publicar el primer volum de contes, 'La meva germana Elba', el 1980. Des d'aleshores ha publicat una vintena d'obres, la majoria amb l'editorial Tusquets, tot i que també en té amb Plaza & Janés, Alfaguara, Omega o Lumen. Entre elles hi ha novel·les, però defensa que el conte és el seu preferit. “Les novel·les saben esperar, però els contes són com un amant que no és fidel, si no estàs pendent marxa amb una altra i et deixa penjada”, ha bromejat, “per això dic que requereix tota la meva atenció”.
De fet, l’escriptora considera que el premi no és només per a ella, sinó que en certa manera reconeix un gènere que l’entusiasma com a autora, però sobretot com a lectora. “El lector de contes, sigui home o dona, és un ésser especial”, ha insistit, “com una mena de còmplice que no te pressa, que pot tornar a la primera pàgina si hi ha quelcom que no entén i a qui no li agraden les coses mastegades”.
Trajectòria “sòlida” i precisió “impecable”
El jurat del premi Cervantes 2026 va destacar la trajectòria "sòlida" de la guardonada, que ha contribuït "decisivament" a revalorar el relat breu "reivindicant-lo com una forma d'expressió autònoma capaç d'assolir la màxima intensitat estètica i profunditat existencials".
"A través d'una precisió narrativa impecable, el domini absolut del punt de vista i l'administració dels silencis, les seves històries es converteixen en experiències perdurables que interpel·len directament el lector i desestabilitzen les seves certeses en descobrir l'inquietant en el quotidià i qüestionar els límits de la realitat, la identitat i el coneixement".
Un altre aspecte que va destacar el jurat del Cervantes és que "lluny d'oferir explicacions tranquil·litzadores, els seus relats preserven l'ambigüitat i fan de la imaginació una eina d'exploració de l'experiència humana".
Alhora, "la independència, la irreverència i l'inconformisme de la seva escriptura, sempre complexa i exigent, es manifesten en personatges que desafien les convencions i els valors establerts, obrint camins a noves generacions de narradors i mantenint un diàleg constant amb les obres llatinoamericanes de la literatura de l'estranyesa".
Finalment, va apuntar que "amb una veu inconfusible i una llibertat creadora que ha ampliat les possibilitats expressives" de la literatura espanyola, "la seva feina representa una aportació fonamental que consagra Cristina Fernández Cubas com una de les figures més importants de les lletres hispàniques".
