Collboni, Trias i Maragall volen modificar la mesura que obliga a destinar el 30% de pisos nous a habitatge assequible

El setembre del 2018, en el primer mandat d'Ada Colau, es va aprovar l'obligació de reservar el 30% d'habitatges a protecció oficial en tota nova promoció o gran rehabilitació. PDeCAT, ERC, PSC, CUP hi van votar a favor. Des de llavors s'obliga les promocions de més de 600 m2, ja siguin de nova creació o de reforma, a destinar el 30% de la superfície a habitatge de protecció pública. Gairebé 5 anys després, tots els candidats a l'alcaldia de Barcelona, excepte Colau, qüestionen com ha funcionat la mesura.

El programa electoral de BComú es limita a dir que cal "reforçar" l'aplicació del 30% d'habitatge assequible a les noves promocions i grans rehabilitacions de barris tensionats. Però també planteja noves mesures per incrementar el parc de pisos com promoure que edificis sencers d'oficines es converteixin en habitatges i "estudiar l'augment de l’edificabilitat per fer pisos assequibles a les grans avingudes". Colau proposa transformar "espais infrautilitzats" per fer nous habitatges, convertir baixos d'àmbits no comercials, impulsar ajuts per al pagament del lloguer i un aval municipal per facilitar l’emancipació de les persones joves. Així mateix, proposa crear una "unitat contra l’especulació i l’assetjament immobiliari".

En total, els comuns prometen una ampliació del parc d'habitatges de 5.000 pisos en els pròxims quatre anys i reivindiquen que això és possible gràcies a "l'esforç dels anys passats". Calculen que 3.500 pisos d'obra nova començats en els últims anys s'acabaran en el proper mandat.

La candidatura d'ERC liderada per Ernest Margall promet 8.000 habitatges assequibles i augmentar fins als 20.000 habitatges sumant el parc de lloguer públic i privat. Volen donar un "nou impuls" a la construcció d'habitatge públic sense aturar cap promoció en marxa; impulsar un "instrument financer" que permeti finançar la compra d'habitatges a rendes mitjanes i baixes; crear fórmules d'aval-lloguer; analitzar "cas per cas" la possibilitat de convertir alguns locals en habitatge accessible; un fons de 25 MEUR anuals per fer front als desnonaments; impulsar un pacte metropolità per l’habitatge; i crearem un fons de 1.000 milions d'euros per rehabilitar 160.000 habitatges en els propers vuit anys.

Pel que fa a la mesura del 30%, el programa electoral d'ERC diu que la "revisaran" per tal de "millorar-ne l'eficàcia perquè sigui un instrument útil i tingui un correcte funcionament fomentant la cooperació público-privada".

La llista de Xavier Trias també parla de "reformar" la mesura que obliga al 30% i aposta per "buscar alternatives" en col·laboració amb el sector de la construcció i els promotors d'habitatges "per tal d'assolir més habitatges de lloguer assequible a la ciutat". El programa electoral de Junts aposta per un "gran Pacte de Ciutat per l’Habitatge", a 30 anys vista, en què es prioritzi l’augment del parc d’habitatge de lloguer en general i, especialment, del de preu assequible.

Pel que fa a la reconversió de locals comercials de plantes baixes, Trias diu que s'ha de fer "de forma quirúrgica" en les zones de Barcelona on no es perjudiqui l'activitat comercial. I vol impulsar un aval municipal per facilitar l'accés a l'habitatge així com crear "incentius" en l'impost sobre béns immobles (IBI) per a aquells propietaris que lloguin el seu habitatge a menors de 35 anys.

El candidat del PSC, Jaume Collboni, vol "rellançar" la mesura del 30% perquè considera que "el disseny actual no funciona". Els socialistes creuen que es fan pocs habitatges i que aquests són de compra-venda. En aquest context, proposen "ampliar les opcions de materialitzar el 30% permetent que es pugui transformar en una aportació econòmica del promotor privat cap a l’Ajuntament".

Pel que fa a les xifres, el PSC vol passar dels 32.000 habitatges assequibles construïts actuals a 50.000 el 2030 (18.000 habitatges assequibles més), i arribar als 100.000 el 2050. Promet rehabilitar 1.200 edificis i instal·lar 200 ascensors. Així mateix vol posar en marxa el que anomena 'Pla 500' arribant a acords amb petits propietaris per a la cessió d'habitatges destinats a lloguer. Uns pisos que serien llogats per l'Ajuntament amb descomptes de fins a 500 euros sobre el preu acordat amb el propietari per a joves de menys de 35 anys que estiguin a la llista d'espera de protecció oficial.

Collboni també proposa crear una unitat d'inspecció municipal "dirigida a la detecció d’infraccions relacionades amb l'habitatge, com ara pisos turístics il·legals, ocupats de forma irregular o buits i fora d'oferta". Així com "treballar per flexibilitzar" la transformació de plantes baixes en habitatges en carrers no comercials.

PPC, Cs i Valents posen l'accent en les ocupacions

PPC, Cs i Valents han fet dels edificis ocupats del Kubo i la Ruïna de la Bonanova una bandera contra la política d'habitatge de Colau i el seu passat com a activista. Sirera vol promoure modificacions legals per fer fora els ocupes en 24 hores i acabar així amb la "plaga de les ocupacions il·legals i les seves màfies". Així mateix proposa crear una Oficina Municipal Antiokupa per "defensar els drets de tots". El seu programa parla d'una "tercera revolució urbanística" i es compromet a facilitar la construcció de 40.000 nous habitatges. "Després del Pla Cerdà i els Jocs Olímpics, Barcelona necessita seguir modernitzant el seu urbanisme per créixer. La ciutat encara té sòl per augmentar la construcció d'habitatge en zones com la Marina de la Zona Franca o l'eix Sagrera-Sant Andreu", assegura.

La llista de Valents creu que la mesura del 30% ha suposat un "fracàs" perquè ha traslladat les grans promocions a altres llocs. La solució, segons Parera, passa per la "complicitat i col·laboració" amb els sector privat "sense xantatges ni peatges". Aposten per un "gran acord" comptant amb l'Àrea Metropolitana i implicant els propietaris que volen traspassar el seu habitatge al parc públic amb bonificacions i incentius especials. I pel que fa a l'ocupació, prometen garantir una resposta ràpida de la policia així com el suport per facilitar el "desallotjament exprés" en 48 hores. També volen crear una unitat especialitzada en ocupacions que col·labori amb la unitat dels Mossos.

El programa electoral de Cs se centra en la lluita contra les ocupacions d'habitatge i no fa referència a incrementar el parc d'habitatges socials ni a la mesura del 30%. Tot i així, fonts de la candidatura asseguren que aposten per "revertir-la" i fer reserva de pisos protegits en consens amb els promotors sense imposicions. Al programa, Cs proposa crear una unitat específica antiocupació de la Guàrdia Urbana per fer front a les ocupacions abans que es produeixin i faciliti el desallotjament en 24 hores. Volen que la policia local "exerceixi d'escut entre veïns i ocupes". Així com crear una 'Oficina del Veí' que concentri en una sola finestreta l'accés a tots els recursos legals per defensar-se davant les ocupacions.

I Vox denuncia, en el seu programa electoral, que els governants han donat "carta blanca" als ocupes "que delinqueixen amb impunitat" mentre "es multipliquen els desnonaments de famílies espanyoles que pateixen els efectes devastadors de les seves polítiques".  

Sobre aquesta qüestió, el programa de Trias promet un pla per lluitar contra les "ocupacions delinqüencials i problemàtiques que atempten contra la seguretat i la convivència de les finques i els barris".

I, per la seva banda, la proposta més destacada de la CUP en habitatge és plantejar un referèndum a Barcelona per "expulsar" els fons voltor. Els anticapitalistes volen expropiar els pisos que tenen de propietat aquests grups per incorporar-los al parc públic d'habitatge. La formació també aposta per una ordenança municipal "estricta" que permeti reduir la rendibilitat dels pisos turístics i municipalitzar la gestió dels allotjaments temporals "per donar resposta immediat a les persones desnonades".