L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat aquest dimecres que l'Ajuntament invertirà 260 milions d'euros fins al 2031 per transformar tot l'entorn de l'estació de la Sagrera. La inversió ha de servir per construir habitatges, equipaments i plantar verd per cosir els barris situats a banda i banda i "recosir" els districtes de Sant Andreu i Sant Martí. Collboni n'ha explicat els detalls a la conferència 'L’alcalde respon', organitzada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i celebrada al Museu del Disseny de Barcelona (DHub). El projecte preveu 11.300 nous habitatges, una vintena d'equipaments, nova activitat econòmica i 36 hectàrees de verd.
Collboni ha destacat que el consistori ja està en condicions de construir un nou espai per desenvolupar habitatges i espais i no esperar que acabi tot el projecte de la nova estació de la Sagrera per "començar a fer barri". "La decisió es que comencem abans perquè quan la nova estació emergeixi [cap al 2032] la ciutat ja estigui present en aquest àmbit", ha indicat.
L'alcalde ha afirmat que amb la transformació dels entorns es recosirà una "sutura històrica", ja que un dels objectius principals del projecte és superar la barrera física de les vies ferroviàries i cosir els barris situats a banda i banda. Així, La urbanització prevista recosirà els districtes de Sant Andreu i de Sant Martí -històricament separats per les vies-, reforçant eixos com Espronceda i Bac de Roda – Felip II i connectant-ne d’altres com Garcilaso amb el Pont del Treball Digne, Pare Manyanet i la rambla de Prim, generant continuïtat entre la Sagrera, Sant Andreu, el Clot, Sant Martí i la Verneda.
L'estació central de la Sagrera serà un punt estratègic, ja que connectarà alta velocitat, rodalies, metro, autobús interurbà, autobús urbà, taxi i vehicle privat. Els trens ja circulen per l'interior de l’estació, però encara no hi fan parada. Es preveu que l'obra civil de l'estació acabi a finals de 2026 i que les obres corresponents a l'arquitectura i les instal·lacions comencin el 2027. Encara necessita almenys uns sis anys més d'obres i l'obertura als passatgers dependrà del ministeri de Transports i del punt en què estiguin els treballs.
La transformació, però, vol anar més enllà de la infraestructura. Així, s'hi preveuen habitatges, equipaments, activitat econòmica i un parc de 36 hectàrees que es convertirà en el parc urbà de nova creació més gran de la ciutat, quatre vegades més que el de Glòries.
