L'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha reivindicat el llegat dels comuns després de dos mandats governant a la ciutat i s'ha acomiadat al plenari de l'Ajuntament amb un agraïment "principal" a la ciutat i una crítica a les elits "avaricioses". En el seu discurs de comiat després de renunciar a l'acta de regidora, Colau ha dedicat el principal agraïment a la ciutat. "Barcelona és una ciutat valenta, republicana, feminista, que només li pertany a la seva gent. Queda un llegat que en realitat és de la ciutadania", ha dit. Sobre les elits, ha admès que des del govern es van haver d'enfrontar a una guerra "bruta" i ha apuntat que porten una vintena de querelles arxivades.
L'exalcaldessa Ada Colau en la seva intervenció pel comiat de l'Ajuntament de Barcelona (ACN/Nazaret Romero).
De fet, ha dit que les elits són el que més l'ha "decebut". Són "mediocres" i "avaricioses", ha dit, i pensen massa "en el benefici a curt termini". Alhora, ha agraït a Barcelona en Comú i els treballadors del consistori no haver-se "arronsat" ni haver tirat la tovallola. "Quan vam veure que havíem de tocar privilegis i enfrontar-nos a les elits va començar la guerra bruta", ha recordat fent referència a querelles però també a 'fake news'. "Després acaba en res, però el soroll queda", ha lamentat.
Tot i que no ha entrat en detall, sí que s'ha referit a algunes de les polítiques dutes a terme sota la seva alcaldia i ha celebrat que els comuns hagin impulsat un "model de ciutat" per entomar reptes com la desigualtat, la contaminació, la massificació turística o l'especulació immobiliària.
El principal agraïment, ha dit, ha de ser per a la ciutat: "Va votar la primera dona alcaldessa, de família humil, que no es coneixia amb cap de les elits de la ciutat i que venia de trajectòria activista". "Només en una ciutat màgica, valenta i rebel com Barcelona poden passar coses tan increïbles com aquesta", ha conclòs.
Mentre que ha començat la intervenció agraint la tasca de les dones de la neteja, tots els treballadors municipals i els grups polítics, l'ha tancat dedicant unes paraules a dues dones especials per a ella. Una, la seva mare -que era asseguda a la tribuna amb els seus fills i Adrià Alemany- i l'altra la Vanesa Valiño. A la tribuna també hi havia l'exregidora Gala Pin.
Collboni li lliura una rèplica de la vara i la proposa per la Medalla d'Or
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha reconegut que la trajectòria de Colau és "única" a la història de Barcelona, tant pel que fa a la seva "procedència" com pel context polític "molt complicat" en el qual ha governat. Collboni ha recordat el temps en què van governar junts i n'ha destacat "la capacitat de treball, els valors i la coherència". El batlle li ha proposat rebre la Medalla d'Or de la ciutat, la màxima distinció, i rebre una rèplica de la vara de comandament de la ciutat, que li ha donat en acabar el ple.
Des de TriasxBCN, Jordi Martí l'ha preavisat que la seva intervenció diferiria del que li hauria dit Xavier Trias. En aquest sentit, ha lamentat que Colau tingués una intervenció "destacada" en la sortida "en diferit" tant d'Ernest Maragall com de Xavier Trias, ja que tots dos van deixar l'Ajuntament després que Collboni fos investit amb els vots de BComú i el PP. Martí també li ha retret que "aprofités" informacions falses de les "clavegueres de l'Estat" sobre Trias. Amb tot, ha reconegut la "valentia" de Colau i n'ha destacat l'estima per la ciutat i la "passió" per la feina i valors.
Al seu torn, des de BComú, Janet Sanz, que la rellevarà com a presidenta del grup municipal, li ha donat les gràcies per tots aquests anys i ha destacat també que malgrat totes les adversitats que s'han trobat s'han tornat a aixecar. "El teu llegat ja és etern", li ha dit. "Gràcies, Ada, pel teu compromís, per la teva dedicació, pel teu amor. Gràcies sobretot també per deixar-te la vida per aquest projecte, perquè te l'has deixat, per Barcelona, per la seva gent", ha comentat Sanz.
Des d'ERC, Elisenda Alamany ha explicat que tot i pensar-hi ha preferit no referir-se en el seu comiat a les maniobres que van impedir que Maragall fos alcalde el 2019. Per contra, ha posat en valor que fos la primera dona alcaldessa de Barcelona quan va arribar a la política municipal, li ha reconegut que no ha tingut una tasca fàcil i ha preferit subratllar el que tenen en comú. "Compartim el diagnòstic d'un canvi d'època", ha apuntat tot agraint-li la seva contribució a la ciutat.
Més durs han estat el PP i Vox, que han celebrat d'alguna manera que Colau marxi. "El millor que podia fer per a Barcelona ho està fent avui", ha dit el popular Daniel Sirera, que ha advertit Collboni que el va investir amb la condició que els comuns no entrin al govern i ha deixat clar que espera que després de la sortida de Colau això tampoc no passi. Des de Vox, li han desitjat que no torni a Barcelona "ni de vacances".
El futur immediat, allunyat de la primera línia
Colau s'ha mostrat convençuda en els darrers mesos que els comuns tornaran a guanyar en les municipals del 2027. En qualsevol cas, el seu futur immediat estarà allunyat de la primera línia política després d'una etapa llarga i intensa a primera línia política. Ella mateixa ja va explicar que marxa pel "desgast" de dos mandats governant, una vintena de querelles contra ella i el seu govern, la immensa majoria arxivades, o la pandèmia.
Així, el seu esforç i el de la seva formació serà construir una alternativa per al 2027. Tot i que ja va dir que no es presentaria a la nova coordinació dels Comuns, no deixa la política i seguirà vinculada al projecte a través de la Fundació Sentit Comú.
Primer Maragall, després Trias i ara Colau
En les darreres eleccions municipals, les del 2023, va ser precisament Xavier Trias -a qui Colau havia arrabassat l'alcaldia- qui va guanyar. Tot apuntava que Trias recuperaria l'alcaldia gràcies a un acord amb el grup d'ERC, liderat per Ernest Maragall. Tanmateix, un canvi de posició d'última hora per part dels comuns va permetre que fos investit com a alcalde el socialista Jaume Collboni, que va poder alçar la vara gràcies al suport de BComú i el PP a la investidura.
Des de llavors, els comuns han reclamat un govern tripartit amb ERC i el PSC en múltiples ocasions, però a hores d'ara això encara no s'ha produït. Pel camí, han abandonat l'acta de regidor Ernest Maragall, Xavier Trias i ara també Ada Colau. De la mateixa manera que Elisenda Alamany i Jordi Martí Galbis han assumit el lideratge de republicans i Junts, respectivament, serà Janet Sanz qui estarà ara al capdavant del grup de BComú.
D'aturar desnonaments, a l'alcaldia
Colau ha estat alcaldessa durant dos mandats, del 2015 al 2023. Reconeguda activista, havia estat portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) fins que va decidir fer el salt a la política. Juntament amb altres actors de l'esquerra, va impulsar la plataforma Guanyem Barcelona, que finalment es va convertir en Barcelona en Comú, i que va rebre el suport de partits com l'ara extinta ICV o EUiA.
Amb aquesta nova formació, Colau va arrabassar l'alcaldia a Xavier Trias, de CiU, i va rebre el suport d'ERC i el PSC per ser investida. Els comicis del 2019 no els va guanyar, sinó que va quedar per darrere de la candidatura d'ERC amb l'alcaldable Ernest Maragall. Tot i això, una maniobra del PSC i els regidors de l'exprimer ministre francès Manuel Valls li van garantir la continuïtat a l'alcaldia. Aquest segon mandat el va fer de bracet dels socialistes, a qui va incorporar al govern municipal. El tercer mandat consecutiu com a alcaldessa, però, no ha estat possible.
