Un total de 14 de la vintena de jutges catalans dels quals es van fer públics les fotografies dels seus DNI per haver signat un manifest a favor del dret a decidir el 2014 han presentat una denúncia a la Fiscalia Superior de Catalunya. El cas va ser arxivat per la justícia espanyola, però el Tribunal Europeu dels Drets Humans els va donar la raó. Ara, amb noves revelacions sobre l’origen de la filtració, han denunciat membres de l’anomenada ‘policia patriòtica’, com els comissaris José Manuel Villarejo i Eugenio Pino. Segons l’escrit avançat per ‘La Vanguardia’, els 14 jutges denunciants emmarquen els fets en l’'operació Catalunya’.
L'article publicat al diari La Razón, amb els noms i cognoms dels jutges.
Entre les noves proves presentades pels jutges a favor del dret a decidir, hi ha unes gravacions realitzades per l'excomissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo de les quals van tenir coneixement fa dues setmanes. Als àudios, gravats pel mateix Villarejo, se'l sent conversar amb Eugenio Pino, qui va ser director adjunt de la Policia (DAO), i l'aleshores responsable de la brigada d'informació de la policia espanyola a Catalunya, Pedro Esteban. Els magistrats adjunten els àudios com a prova, a més de diverses anotacions de les agendes de Villarejo perquè fan referència a la filtració de les fotos dels seus DNI.
L'escrit transcriu la conversa entre aquests tres alts comandaments de la policia espanyola els quals parlen de la intenció dels jutges afectats de denunciar la filtració i de la seva intenció de trobar l'origen de les fotos. Pino adverteix els seus companys i els diu que si algú els hi pregunta per les fotos es limitin a dir que van rebre ordres verbals i directes del cap superior de la policia a Catalunya perquè com que els jutges s'havien pronunciat a favor del dret a decidir s'havien d'investigar. Als àudios també se sent al comissari Esteban plantejar la possibilitat d'esborrar el rastre de la recerca a la base del DNI i a Pino dient-li que "ja ho estan fent".
A finals de desembre passat el Tribunal Suprem va ordenar a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) reobrir l’expedient d’investigació sobre la filtració il·legal de dades.
Per la seva banda, el tribunal europeu sostenia que s'havia vulnerat el dret a la intimitat dels jutges i magistrats que apareixien en l'article publicat el març del 2014 al diari ‘La Razón’ sota el títol ‘La conspiració dels 33 jutges sobiranistes’. Segons el tribunal, l’existència d’aquests informes policials "recollits sense estar d'acord amb cap llei" ja suposa una violació de dret a la intimitat dels afectats.
