Catalunya ha perdut més de la meitat de les oficines bancàries des del 2008 –s'ha passat de 8.155 a les 2.582 actuals- i més de 200.000 persones s'han de desplaçar almenys cinc quilòmetres per accedir a un caixer automàtic, segons les últimes dades del Banc d'Espanya. Les associacions d'usuaris apunten a la concentració bancària com a principal causa d'aquest fenomen que, segons denuncien, agreuja el problema de l'exclusió financera. Per altra banda, les mateixes organitzacions qüestionen l'estratègia de digitalització dels bancs, accelerada per la pandèmia i que no tothom pot seguir. "S'està expulsant a gent del sistema", lamenta la presidenta d'Asufin, Patricia Suárez, qui també exigeix un paper més actiu de l'administració.
"La digitalització és real, però no podem obviar que hi ha un percentatge de la població que encara necessita acudir a una oficina", comenta en la mateixa línia el portaveu de l'associació d'usuaris Facua, Rubén Sánchez, que acusa les entitats de voler minimitzar despeses devaluant l'atenció que rep el client. Per a les diferents agrupacions, la digitalització en si mateixa no és una mala notícia, però totes destaquen que la velocitat a la qual s'està implementant "no és assumible per a tothom". "La digitalització hauria de tenir dues velocitats", segons Suárez. La primera que seria la que ja estan duent a terme les entitats, mentre que l'altra hauria de tenir en compte els col·lectius acostumats a fer gestions de forma presencial.
De fet, Suárez critica que a bona part dels usuaris financers se'ls estar forçant a utilitzar mecanismes 'online' que fins i tot són complicats per als usuaris més habituats a les noves tecnologies. "Moltes vegades les aplicacions no són amables ni senzilles; les entitats haurien de dedicar més esforços al fet que les aplicacions siguin més accessibles", defensa.
Foto d'Albert Cadanet / ACN.
