Carlota Subirós torna a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) per endinsar-se en dos dels grans mites de la tragèdia clàssica. Ho fa a través del muntatge ‘Èdip & Antígona’, una versió lliure de les tres immenses tragèdies de Sòfocles – ‘Èdip rei’, ‘Èdip a Colonos’ i ‘Antígona’ – que es podrà veure del 22 d’abril al 31 de maig. La proposta de Subirós posa sobre la taula tot un seguit de temes que 2.500 anys després continuen ben vigents i que es materialitzen a través de les interpretacions d’un repartiment molt divers amb noms com Kathy Sey, Babou Cham, Moha Amazian o Junyi Sun. “És un repte immens i, alhora, una oportunitat increïble”, reconeix la directora, “mai hauria pensat que gosaria fer-ho”.
Després de l’adaptació de ‘La plaça del Diamant’, de Mercè Rodoreda, Subirós torna a desembarcar al TNC amb una proposta de gran envergadura que viatja al cor de l’època clàssica per recuperar dos mites fundacionals de la cultura occidental. La directora explica que va ser precisament la seva darrera obra en aquest espai, la qual li va permetre descobrir “la potència de la veu col·lectiva” que pot “ressonar” en tota una comunitat.
“Encara pensava en aquesta coralitat, de què significava ser comunitat, què ens definia i què explicava la nostra història”, sosté, “tot això em va portar a la tragèdia grega, però l’impuls disparador va ser ‘Antígona’. La peça que porta ara al TNC, tota de Sòfocles, fa servir la traducció catalana en prosa feta per Carles Riba.
A partir d’aquí, Subirós aplica la llibertat de la “tisora i la pinta” per transformar paraules, frases i expressions i fer-les entenedores mantenint un llenguatge “ric, dens i poètic” en consonància amb la temperatura de la tragèdia grega. La dramatúrgia va a càrrec de Ferran Dordal i el repartiment compta amb les interpretacions de Moha Amazian, Lurdes Barba, Babou Cham, Joel Cojal, Oriol Genís, Jordi Martínez, Vicenta Ndongo, Albert Pérez, Kathy Sey, Yolanda Sey, Yolanda Sikara, Junyi Sun i Moïse Taxé.
La importància de la tria actoral
La tria actoral és especialment rellevant en aquesta producció, tal com admeten els mateixos intèrprets, que reivindiquen la importància de programar en un espai com el TNC una obra protagonitzada per persones negres amb un repartiment majoritàriament format per persones racialitzades que sostenen el pes de la trama. “Quantes vegades hem vist en qualsevol teatre públic un repartiment així de divers en una producció que no sigui internacional?”, pregunta Kathy Sey.
“Per mi també és un plantejament cap a la feina que encara ens queda per fer, però sigui com sigui estem parlant d’una cosa important i necessària”, afegeix l’actriu, “és un acte de consciència”. En la mateixa línia es pronuncia Moha Amazian, que recorda que l’obra en si és també una “gran conquesta”. “Sobretot per buscar ponts en la història, perquè sembla que hem de ser nosaltres que portem les històries de les nostres arrels i orígens, per poder generar aquesta empatia quan realment estem parlant de Grècia i del Mediterrani”, conclou, “posem-nos les piles col·lectivament.
La història d’Èdip i Antígona
La història que recupera Subirós posa el focus en Èdip, el rei de Tebes que ha de trobar l'assassí de Laios, el rei anterior, per aconseguir guarir la ciutat de la pesta que la devasta. Antígona és la seva filla, l'única persona que, anys més tard, s'atreveix a trencar la llei i a enterrar el seu germà Polinices, mort en una guerra fratricida. Entre un moment i l'altre, Èdip i Antígona són desterrats de Tebes i es refugien a Colonos, un petit enclau prop d'Atenes on busquen la benedicció que un nou oracle ha promès per a qui aculli aquest home, abans pràcticament omnipotent, i ara caigut en la més profunda desgràcia.
Èdip és l'home que ha d'encarar-se a si mateix i a la seva culpa, obeint inexorablement el mandat essencial de la filosofia clàssica. Antígona, empesa des de ben petita a tenir cura del seu pare, desesperat i invàlid, es convertirà en la dona que gosa aixecar la veu i comprometre la seva acció en contra de la tirania, per honorar la vida i la mort d'un germà.
La violència, la pietat, la dignitat humana o l'amor, en lloc de l'odi, són alguns dels temes que es poden trobar en una obra que, segons Sey, recupera temes que ja 2.500 tenien importància i que actualment encara la tenen. “És molt fort veure com continuen ressonant avui amb la mateixa vigència, i per això és important i necessari que en el moment en el qual estem ens recordem que podem canviar les coses i veure a quins valors donem importància”, sosté.
