Barcelona prohibeix nous supermercats fantasma i només permetrà macrocuines en les zones industrials

Breus

L'Ajuntament de Barcelona prohibeix que s'obrin nous supermercats fantasma a la ciutat i només permetrà que s'instal·lin macrocuines en sòl industrial. Així ho estableix el nou pla d'usos per regular aquest tipus d'activitat, que ara s'ha aprovat inicialment. La nova regulació, però, no suposa el tancament de les cuines ni supermercats fantasma que ja existeixen. El pla també regula el repartiment a domicili dels bars i restaurants, una activitat que s'ha expandit durant la pandèmia. Tots els locals hauran de demanar un permís per al repartiment i tindran dos anys per aconseguir-lo a partir de l'aprovació definitiva del pla, prevista d'aquí a un any. Els restaurants més grans o en eixos verds hauran d'habilitar espais per als repartidors.

La Comissió de Govern de Barcelona ha aprovat inicialment un pla especial d'usos d'activitats vinculades al repartiment a domicili amb l'objectiu de "posar ordre" a l'auge que han viscut aquests negocis els últims mesos i "protegir" el model comercial de proximitat i la vida quotidiana dels veïns, ha destacat la tinenta d'alcaldia d'Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, en roda de premsa. "No volem negocis fantasma a la nostra ciutat. És una activitat que no es permetrà als barris ni a la ciutat quotidiana", recalca.

"Ara mateix, amb les regles del joc que té Barcelona, el que podem fer és dir que no tindrem cap més supermercat fantasma; de cuines, poques i el més allunyades possible de la trama urbana i que la resta d'activitats hauran de tenir una internalització del que suposa tenir unes flotes de repartidors, que han de tenir uns drets garantits, com poder anar al lavabo i seure", subratlla Sanz.

La regidora de Comerç, Montserrat Ballarín, ha afirmat que el consistori no podia tapar-se "els ulls davant aquests nous fenòmens fantasma que s'aprofiten de la manca de regulació per envair les voreres; obrir sense límit horari; no competir amb les restriccions dels comerços físics, per exemple a l'hora de vendre begudes alcohòliques, i amb un model basat en uns treballadors que sovint estan en condicions de precarietat". 

 

Foto de Blanca Blay / ACN.

Notícies relacionades