La cimera extraordinària dels líders de la Unió Europea, centrada en l'acció comunitària en la guerra d'Ucraïna i la implementació d'un nou paquet de sancions a Rússia, ha arrencat aquest dilluns amb disparitat d'opinions. El principal tema de conversa durant l'arribada dels caps d'estat i de govern ha estat l'embargament del petroli rus, una mesura que països fortament dependents d'aquesta font d'energia veuen amb escepticisme. El més crític ha estat el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, qui ha exigit "garanties" per donar suport a la proposta que li permetria rebre petroli per oleoducte.
Foto del Consell Europeu.
Alguns líders com la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, veuen complicat arribar a un acord en aquesta cimera, mentre d'altres com el canceller alemany, Olaf Scholz, es mostren optimistes.
Les declaracions d'aquest dilluns d'Orbán van en línia amb el que ha anat repetint al llarg de les darreres setmanes. Segons el primer ministre, Hongria està disposada a donar suport a les sancions si la proposta de la Comissió Europea inclou "solucions alternatives" al subministrament.
Malgrat que Brussel·les ha renunciat a un embargament total del petroli rus –proposa un embargament total en el subministrament a través de vaixells, però no a través d'oleoductes-, Orbán ha reclamat "garanties" en cas que Rússia decideixi tallar el subministrament. A més, ha defensat que Hongria "té dret" a poder rebre part del petroli que arribi a Europa per via marítima, ja que el país no té accés directe al mar.
"Estem en una situació molt difícil pel comportament irresponsable de la Comissió", ha lamentat Orban, qui ha acusat l'organisme d'actuar "de manera inadequada". "Primer hem d'analitzar les conseqüències i després aprovar sancions, no al revés; l'energia no és un joc de nens", ha comentat a la seva arribada.
Les seves declaracions contrasten amb les que ha fet la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, qui ha insistit en la necessitat d'abandonar la dependència dels combustibles fòssils i d'actuar "amb unitat". Altres estats com Estònia s'han mostrat més crítics amb l'actitud d'Orbán, recordant-li que les sancions han de continuar aplicant-se "malgrat els danys econòmics" i que tot depèn del "compromís moral" de cada país.
També en la mateixa línia s'ha expressat el primer ministre de Letònia, Krisjanis Karins, demanant aprovar "ja" l'embargament al petroli rus, que ha insistit que és una de les principals fonts d'ingressos de Rússia. "Estan lluitant per la seva independència i els nostres valors", ha afirmat tot subratllant que s'han fet "progressos" en les darreres hores per tancar un acord.
Per la seva banda, el primer ministre holandès, Mark Rutte, ha defensat que les sancions seran "igualment efectives" encara que s'eximeixin les importacions de petroli rus via oleoducte. En la seva arribada, Rutte també s'ha mostrat comprensible amb les demandes dels països de l'Europa de l'Est, dient que les seves reclamacions són "comprensibles", però ha assegurat que la disparitat d'opinions "no està diluint" la cohesió dels països de la UE.
