L'exsecretari de Salut Pública Josep Maria Argimon ha defensat que no podia donar una contraordre quan es va decidir prioritzar la vacunació dels majors de 60 anys després de la represa d'AstraZeneca durant la pandèmia de la covid. En el judici pel retard en la vacunació de policies espanyols i guàrdies civils, ha explicat que Salut Pública "no rebia els censos dels agents, no tenia els contactes dels interlocutors, ni coordinava els equips d'infermeria". Ha assegurat que van demanar mantenir la vacunació dels essencials perquè el dispositiu "ja estava preparat" i no volien "desfer el camí", tot i que ha defensat que prioritzar els majors de 60 anys responia a un "criteri epidemiològic ben pres" que èticament "no comportava cap problema".
Josep Maria Argimon, ha declarat en la quarta sessió del judici que té lloc a l’Audiència de Barcelona. En una compareixença en català que s’ha hagut d’interrompre en diverses ocasions per problemes amb el traductor, Argimon només ha respost a les preguntes de la fiscalia i dels lletrats de les defenses.
La Fiscalia acusa Argimon, la llavors consellera de Salut, Alba Vergés, l'exsecretari general del Departament, Marc Ramentol, i l'exdirector del Servei Català de Salut, Adrià Comella, d'un delicte de prevaricació pel qual demana 12 anys d'inhabilitació.
El director de l’Institut Català de la Salut (ICS) i secretari de Salut Pública durant la pandèmia de la covid ha explicat que tenia responsabilitats en matèria de vacunació i que qualsevol decisió que prengués l’aleshores subdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, també era responsabilitat seva. Amb tot, ha assegurat que no hauria pogut donar una contraordre per reprogramar la vacunació de guàrdies civils i policies nacionals perquè Salut Pública no assumia la coordinació directa del dispositiu. En aquest sentit, ha remarcat que l’organisme “no disposava dels censos, no tenia els contactes dels interlocutors dels cossos policials i no coordinava els equips d’infermeria que havien d’administrar les dosis”.
Segons ha explicat, només s’encarregava de rebre les vacunes, distribuir-les als punts indicats pel Departament de Salut i fer l’avaluació de la cobertura vacunal, però aquesta es feia de manera agregada perquè no disposaven de les dades individuals de la ciutadania. A més, ha indicat que la seva funció incloïa comunicar els beneficis de la vacunació, els possibles efectes secundaris i els grups als quals anava destinada.
En aquesta línia, ha manifestat que després que la Comissió Nacional de Salut Pública del 22 de març de 2021 acordés prioritzar els majors de 60 anys, tant ell com la llavors secretaria de Salut Pública, Carmen Cabezas, van defensar mantenir la vacunació dels policies espanyols i guàrdies civils per una qüestió bàsicament logística.
"Totes les vacunes estaven preparades i distribuïdes", ha comentat Argimon que ha recordat que "la vacunació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil era ad hoc i no es feia en centres habituals". Ha explicat que aturar-la suposava retirar les vacunes dels punts ja acordats: "El procés de vacunació ja era prou complex per haver de desfer el camí recorregut".
S’ha referit als missatges que Cabezas va intercanviar-se amb l’assessora de la llavors consellera de Salut, Alba Vergés, i ha dit que veient que es tractava d’una qüestió complexa, van demanar que se’ls fes arribar la instrucció per escrit a través del correu electrònic i procedent “d’un càrrec amb capacitat jeràrquica”.
Defensa la priorització dels majors de 60 anys
Tot i això, l’exsecretari de Salut Pública ha defensat que la priorització dels majors de 60 anys responia al criteri que havia guiat l’estratègia de vacunació des del principi. Ha recordat que les primeres actualitzacions ja situaven l’edat com "un criteri clau" i que els col·lectius essencials tenien el mateix risc que la població general de la mateixa edat i sexe.
En aquest sentit, ha assegurat que era una decisió "clínicament i epidemiològicament ben presa" i que en cap moment va contradir-la perquè èticament "no comportava cap problema" ni tampoc des d’un punt de vista econòmic o legal.
