Aprovat el planejament de l'Hospital del Vallès Occidental i del nou barri al seu entorn
La Comissió territorial d'urbanisme de l'Àmbit Metropolità de Barcelona (AMB) ha aprovat aquest dijous el planejament que permetrà construir el nou Hospital del Vallès Occidental i del nou barri al seu entorn, en terrenys a cavall entre els municipis de Montcada i Reixac, Cerdanyola del Vallès i Ripollet. Es tracta d'un espai situat entre la carretera de Barcelona o N-150, l'autopista C-58 i el riu Sec. El Pla Parcial Urbanístic (PPU), impulsat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), també comportarà la transformació de l'antiga N-150 en avinguda metropolitana. Es preveu que comportarà la creació d'un total de 752 habitatges, 403 dels quals seran protegits.
El sector escollit té una superfície total de 108.184 m², dels quals 60.278 m² pertanyen a Montcada i Reixac, 23.255 m² a Cerdanyola del Vallès i 24.681 m² a Ripollet. La presència d'infraestructures al voltant de l'espai ha generat un entorn molt fragmentat i desvinculat dels teixits urbans propers, com ho són els barris de la carretera de Barcelona, les Fontetes i el Turonet a Cerdanyola del Vallès, i el barri de Terra Nostra a Montcada i Reixac.
El sector ja va quedar delimitat per una modificació del Pla General Metropolità (PGM) aprovada definitivament per la Comissió de Territori de Catalunya el passat mes de març. El que fa el Pla parcial urbanístic aprovat aquest dijous és desenvolupar el contingut d'aquella modificació, i concreta l'ordenació detallada del sector, la distribució dels sistemes públics, les condicions d'edificació i els criteris de gestió i execució.
Reforç dels espais lliures, la futura avinguda metropolitana i els equipaments
El 75% de la superfície de tot el sector es destina a sistemes públics, i d'aquests, el 26% seran per al nou sistema viari que caldrà habilitar, el 24%, per a espais lliures públics, el 22%, per a equipaments comunitaris, i el 3%, per a protecció de sistemes. La superfície destinada a equipaments inclou tant els sòls destinats al nou Hospital del Vallès, que antigament s'havia batejat com a Ernest Lluch, com als nous equipaments locals vinculats al nou barri.
Pel que fa a les zones edificables, representen el 25% de la superfície del sector i inclouen l'habitatge, tant el lliure com el protegit, les activitats que siguin compatibles en planta baixa i també sòls exclusius per a activitat econòmica. Hi haurà un màxim de 752 habitatges, dels quals un màxim de 403 seran protegits, la meitat de lloguer, i 349 seran lliures. A més, del total del sostre de tot el sector, caldrà destinar un mínim del 20% a usos diferents de l'habitatge, garantint la barreja d'usos en el nou barri.
En conjunt, l'ordenació que dibuixa el Pla Parcial Urbanístic (PPU) aprovat avui manté el que ja establia la modificació del PGM i reforça el pes dels sistemes públics, especialment els espais lliures, la xarxa viària associada a la futura avinguda metropolitana i els equipaments.
Nous eixos
L'ordenació del sector es recolza en tres eixos. En primer lloc, l'avinguda metropolitana esdevé l'element vertebrador de la mobilitat sostenible, amb una secció mínima de 30 metres d'amplada, que incorpora transport públic, itineraris ciclistes i recorreguts de vianants. Es preveu també una seqüència de places i espais públics que concentren els principals focus d'activitat urbana.
En segon lloc, es disposen franges de vegetació i sòl permeable situades transversalment a l'avinguda metropolitana, així com la incorporació de sistemes urbans de drenatge sostenible. Finalment, es planteja un teixit edificat mixt, amb una combinació d'habitatge lliure, habitatge protegit, equipaments i usos terciaris, orientat a generar activitat urbana, cohesió social i continuïtat amb els barris adjacents.
La mobilitat interna de tot el sector s'estructurarà a partir d'uns vials de caràcter cívic que concentren els accessos rodats a les parcel·les i permeten reduir la presència del vehicle privat dins de l'estructura urbana principal. A més, es construirà una passarel·la sobre la línia R4 de Rodalies, i es faran ramals de connexió amb la C-58, previstos en l'ordenació.
En conjunt, s'estima que aquestes obres, així com la urbanització interna i les despeses associades al desenvolupament tindran un cost de més de 19 MEUR. La iniciativa és pública i correspon a l'Àrea Metropolitana de Barcelona com a administració actuant.
Es preveu un termini d'execució de 10 anys, a comptar un cop acabada la tramitació dels instruments de gestió urbanística que calguin.
