Coincidint amb el Dia Mundial de la presa de consciència d'aquest abús i violència a les persones grans, els mossos d'esquadra han fet públic que van atendre el 2021 un total de 1.186 persones majors de 65 anys víctimes de violència a la llar. Del total, 794 eren dones (67%) i 392, homes (33%).
"El maltractament està creixent i cada vegada detectem més situacions. Es parla del sector residencial, però detectem moltes situacions a les llars, d'un entorn conegut, com familiars i cuidadors", alerta Jordi Muñoz, representant del moviment, a l'ACN. Les entitats demanen "canvis immediats", amb una llei de les persones grans i recursos especialitzats, com habitatges i un telèfon d'atenció.
Segons indica Muñoz, els tipus de maltractament que més pateixen les persones grans són el psicològic, l'econòmic i el de vulneració de drets, com no deixar-los decidir o no respectar-ne la voluntat, però també detecten situacions de violència física, sexual, abandonament o negligència. "No importa quin cognom posem al maltractament, tots són importants".
Sobre la complexitat de denunciar una situació de violència, Muñoz diu: "És molt difícil fer el pas endavant. Moltes vegades l'únic referent de la persona maltractada és qui l'està maltractant. I la sensació de quedar-se sol i no tenir ningú més els empenta a no fer cap acció".
Precisament per això, les entitats adherides al Moviment per Aturar el Maltractament a les persones grans reclamen disposar d'eines i recursos per facilitar poder intervenir. També creuen que la societat està poc conscienciada de la violència que pateixen les persones grans i demanen que hi reaccioni, així com els responsables polítics. "Les persones grans no poden esperar que es resolgui la problemàtica d'aquí a cinc o deu anys. Necessitem canvis immediats", adverteix.
El moviment posa de manifest la necessitat de canvis legals, amb una llei de la gent gran que abordi el maltractament, i una agilització dels procediments judicials. Les entitats demanen que les persones grans víctimes de violència a la llar rebin el mateix tracte i protecció immediates que reben les dones o els infants víctimes de violència.
Hi ha dues situacions que afecten les persones grans que requereixen una intervenció ràpida: quan hi ha un presumpte maltractament i quan una persona gran ha perdut la capacitat de decidir. Actualment, el procediment judicial per sol·licitar mesures de suport pot durar aproximadament un any, període en què es troben en una situació d'extrema vulnerabilitat i fragilitat, situació de risc per patir qualsevol mena de maltractament. També reclamen jutges i fiscals formats i especialitzats.
A més, les entitats creuen que calen canvis perquè les persones grans no pateixin maltractament derivat de la dependència digital. L'estratègia empresarial d'entitats bancàries i de serveis i de l'administració pública de reducció de l'atenció directa provoca l'exclusió de les persones grans dels àmbits de prestació de serveis. El moviment constata una bretxa digital, que genera malestar i vulnera drets i llibertats, i demana humanitzar les aplicacions digitals i afavorir-ne l'accessibilitat.
També reclamen una millora en els recursos i serveis per a les persones grans maltractades; formació específica i continuada per a professionals per detectar casos de maltractament i poder intervenir-hi; habitatges per a persones grans maltractades; atenció telefònica especialitzada i incrementar la dotació econòmica de la Llei de la Dependència i els recursos assistencials que se'n deriven, actualment insuficients, alerten.
Fotografia Laura Fígols (ACN)