Un total d'1.174.978 persones s'han acollit a la regularització extraordinària de migrants del govern espanyol, el doble de la xifra prevista inicialment pel govern espanyol. La ministra d'Inclusió, Elma Saiz, ha avançat aquest dijous que Catalunya és la comunitat autònoma que més sol·licituds ha registrat, amb 257.000, seguida de la Comunitat de Madrid, la Comunitat Valenciana i Andalusia. El 67% dels sol·licitants provenen de l’Amèrica Central i del Sud i la nacionalitat colombiana és la que més s'ha regularitzat, amb un 26%. En el cas de Catalunya, la nacionalitat marroquina és la més nombrosa, amb un 18%, per davant de la colombiana (16,7%).
El recompte oficial arriba després que aquest dimarts s’esgotés el termini per a presentar les sol·licituds. El 52% dels expedients ja s'estan tramitant i 11.000 ja s'han resolt positivament.
El ministeri ha concretat que un 79,6% són sol·licituds excepcionals per raó d’arrelament extraordinari i que el 20,4% són per circumstàncies excepcionals per migrants de protecció internacional. El 52% dels expedients ja estan en tràmit, el que comporta un permís provisional per residir i treballar a Espanya.
La majoria de sol·licituds s’han presentat de forma telemàtica (un 83,2%), un patró similar a la resta de tramitacions d’estrangeria. Només un 16,8% dels sol·licitants ha fet el tràmit de manera presencial a través dels funcionaris habilitats en les 448 oficines de Correus, Seguretat Social i Estrangeria.
Gènere, edat i procedència
Pel que fa al gènere, un 57% de les regularitzacions són d’homes i un 43% de dones. La diferència de gènere és menor en les sol·licituds de protecció internacional que en les d’arrelament extraordinari. En el cas dels menors d’edat i en la franja de 45 a 54 anys, la distribució és paritària.
Respecte a l’edat, el 81% dels sol·licitants tenen menys de 45 anys. En concret, la franja que més s’ha regularitzat és la de 25-34 anys (31,3%), seguida de la de 35 a 44 anys (21,6%) i la de 16 a 24 anys (17%). Les dues franges amb menys sol·licituds són la a partir de 65 anys (1,9%) i la dels menors fins a 15 anys, (11,1%).
Sobre les nacionalitats, el ministeri ha dit que la colombiana és la que ha registrat més sol·licituds amb un 25,9%, seguida de la marroquina amb un 13,3%, la veneçolana amb un 11,8% i la peruana amb un 8,8%. En total, la majoria dels ciutadans que ha fet el procés provenen de Llatinoamèrica, amb un 67%.
Catalunya, la comunitat amb més sol·licituds
El ministeri apunta que Catalunya és la comunitat que ha rebut més sol·licituds amb 257.602 processos, és a dir, gairebé una de cada quatre a l'Estat (prop del 22%). Per províncies, Barcelona és on se n’han tramitat més (192.195), seguida de Tarragona (27.214), Girona (22.701) i Lleida (15.492). En total, a Catalunya es van assignar 47.811 cites.
El delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, ha destacat que aquestes dades, sumades al pla de xoc que va permetre resoldre 47.596 expedients ordinaris abans que acabés el termini, dels quals 42.545 ho van fer de forma favorable, representen "un abans i un després" per a més de 300.000 persones que ja vivien i treballaven a Catalunya. Durant el procés també s'han habilitat 47.811 cites presencials al conjunt del territori català per facilitar la presentació de les sol·licituds.
D'acord amb dades facilitades per la delegació del govern espanyol, el 81% dels sol·licitants a Catalunya té menys de 45 anys. La franja dels 25 als 34 és la majoritària (un 33,8%) seguida de la dels que tenen entre 35 i 44 anys (22,1%). Pel que fa a la resta, un 16,9% tenen entre 16 i 24 anys i un 10% són menors de 15 anys. Dels 45 en amunt, un 11,1% tenen entre 45 i 54 anys, un 4,4% entre 55 i 64 anys i un 1,7% són majors de 65.
Pel que fa al gènere, el 62,8% dels sol·licitants són homes i el 37,2% dones. D'altra banda, les principals nacionalitats són les que tenen com a origen el Marroc (18%), Colòmbia (16,7%), Hondures (8,1%), Perú (8,1%), Pakistan (6,2%), Índia (5,8%) i Veneçuela (5,7%).
Prieto ha defensat que Catalunya necessita aquestes persones i ha reivindicat que el procés posa ordre, dona seguretat jurídica i permet que la seva contribució es faci "dins de la legalitat, cotitzant i amb totes les garanties".
La delegació del govern espanyol a Catalunya recorda que malgrat el tancament del termini de presentació de sol·licituds, el procediment administratiu continua en marxa. En aquest sentit, el delegat ha recordat que les oficines de Correus continuen obertes, sense cita prèvia, perquè les persones que hagin de presentar documentació addicional o esmenar algun requeriment puguin completar els seus expedients.
Després de Catalunya, Madrid és la comunitat amb més sol·licituds (202.424), seguida de la Comunitat Valenciana (167.286), Andalusia (161.557), Castella i la Manxa (52.041) i el País Basc (49.451). Ceuta i Melilla són les comunitats amb menys tramitacions, amb 452 i 743 sol·licituds respectivament.
Altes laborals
Respecte a les altes laborals, el ministeri ha comptabilitzat 159.097 altes a 30 de juny de persones beneficiàries del procés de regularització. Un 77,3% són persones que es troben en contractes indefinits i un 22,7% de ciutadans que actualment tenen un contracte temporal.
D’aquestes altes, la majoria dels sol·licitants treballen al sector de l’hostaleria (24,4%), seguits dels sectors del comerç al major i al menor (12,7%), les activitats administratives i els serveis auxiliars (12,1%), la construcció (11,5%), i l’agricultura, la ramaderia i la pesca (9%).
El gruix principal dels sol·licitants formen part del règim general (83,4%) i només hi ha un 4,7 que formin part del règim especial de treballadors autònoms. Aquesta imatge, segons ha explicat Borja Suárez, secretari d’Estat de Seguretat Social i Pensions, és bastant “similar” de tota la població estrangera que treballa a Espanya.
Suárez ha remarcat que l’afiliació d’estrangers està creixent i que actualment representen un 15,3% del total d’afiliats a Espanya. “I és evident que el procés de regularització, com el del 2006, suposarà una injecció de nous treballs i un enfortiment del nostre mercat de treball”, ha dit.
Llengua i formació
Les dades del ministeri també detallen que 8 de cada 10 persones regularitzades tenen competència lingüística plena. En concret, el 66% són parlants nadius, el 18% tenen un nivell alt, el 7% un nivell mitjà i el 9% un nivell bàsic. En les comunitats amb llengües cooficials com Catalunya, el 40% coneix la llengua.
Sobre la formació, un 67% dels sol·licitants té el títol d’educació postobligatòria – un 43% tenen batxillerat o formació professional i un 24% educació universitària –. El 18% tenen educació secundària, el 5% primària i un 10% ha declarat que no té estudis.
Més del doble
La xifra de sol·licituds dobla la prevista per l’executiu espanyol. Preguntada per aquest canvi, la secretària d’Estat de Migracions Pilar Cancela ha dit que l’executiu contemplava diferents escenaris i que va fixar el mig milió perquè és el nombre que sortia a la ILP de la qual deriva el procediment. “Les dades demostren que hem pogut cobrir els diferents escenaris, com aquest, que era el de màxim”.
Avís del Suprem
Aquestes xifres arriben dos dies després que el Tribunal Suprem (TS) iniciés el tràmit per elevar la qüestió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en considerar que pot contravenir la normativa comunitària. El ministeri s’ha mostrat disposat a aclarir els dubtes, però defensa que la norma és “compatible” amb les lleis europees.
